La calavera de Connemara

La Villarroel obre les portes de la temporada amb una comèdia d’humor negre de l’autor Martin McDonagh i dirigida per Iván Morales.

La calavera de Connemara ens situa al sud d’Irlanda dels anys 90. Som a finals de setembre en un poble rural sumit en pobresa. El fred comença a atacar i la foscor de l’hivern ja és a prop. És hora que en Mick [Pol López] comenci a desenterrar morts, per deixar espai als que vindran. Aquest any, a més, tindrà l’ajuda de Mairtin [Oriol Pla], i això només voldrà dir problemes.

La història es desenvolupa seguint els paràmetres clàssics de temps [una nit] i d’acció [un sol fil argumental]. En poques paraules, és una obra senzilla. Personatges marginats de la societat que es troben davant un misteri que s’acaba resolent per si sol. Fàcil. I per això, la història no és el punt fort de la representació.

Passa tot al contrari amb l’escenografia de Marc Salicrú, realment treballada i molt bonica. L’escenari es transforma en una vall misteriosa i el color verd omple la sala. El diàleg dels personatges es fusiona amb la posada en escena, i submergeix l’espectador dins l’ambient depriment i boig i alhora divertit de l’obra.

L’humor negre que desprèn el text posat en boca dels dos personatges principals és el que realment val la pena de veure. La sorprenent química creada entre Pol López i Oriol Pla dona força a la representació i provoca que no puguem apartar la mirada. Un borratxo i un ximple: la combinació perfecta. Pol López, una vegada més, impressionant. L’admiro moltíssim, quasi com una obsessió (sana). Ha aconseguit encantar-me a totes i a cada una de les obres que l’he vist actuar. No perd mai el control, té plena consciència del seu cos i sap modelar-lo davant l’adversitat que se li presenta a cada paper. Aconsegueix donar vida als personatges, els permet existir. Per altra banda, Oriol Pla -qui no coneixia- m’ha sorprès i encantat. Energètic i viu, dona impuls a l’acció de l’obra. Moviments exagerats, però totalment encertats per l’espectacle en què ens trobàvem.

Resumint, si busqueu una obra divertida amb una trama fàcil de seguir, una caracterització sublim i alguna bonica sorpresa, us la recomano molt. Pel meu gust, si hi apareix el Pol López, ja s’hi ha d’anar; però comprenc a la gent que necessita una mica més d’informació. És molt difícil trobar bona comèdia, moltíssim. Per això celebro l’èxit d’aquesta obra. Ara bé, encara es fa més complicat trobar bona comèdia que a més et faci reflexionar; no es pot tenir tot en aquesta vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s