Wasted

Wasted encapçala el títol d’aquesta magnífica obra de Kate Tempest. Un títol que, com poques vegades succeeix, defineix a la perfecció la peça teatral. Wasted: adjectiu per a aquell qui es troba físicament o psicològicament esgotat. I sí, puc assegurar que cada u dels personatges se sentia així. Però, a més, en l’argot dels joves (i ells ho són de joves) significa sota els efectes de l’alcohol i/o les drogues, estat que tampoc abandonen mai en tota la representació. És a dir, amb una sola paraula el Dani, la Carlota i l’Edu queden perfectament retratats.

Tres companys que, després de deu anys de la mort del seu millor amic ―en Toni―, decideixen fer una gran festa en honor seu. Abans que aquesta arribi, cada un d’ells ens delecten amb uns monòlegs brutalment realistes: la seva vida és una merda. Des que el Toni va morir, han anat tots cap a pitjor. Curros de merda, parelles de merda, societats de merda; ells són merda, i ho saben. Imploren al Toni, sempre tornant als records del passat. No ens hem de deixar enganyar, ell no és la història, sinó el punt d’unió dels tres personatges que, incapaços de tirar endavant amb les seves vides, es remunten al meravellós passat que no tornarà mai.

Tant l’Edu, com la Carlota i el Dani ens narren unes experiències lleugerament diferents. Ara bé, la visió que tenen del món és la mateixa, i desesperats per trobar un bocí d’optimisme, cauen dins un cicle de vida erroni que, sincerament, tots nosaltres en algun moment sempre hi acabem atrapats: 1. La vida és una merda. 2. Tens un epitafi i creus que les coses canviaran. 3. Et sents positiu i amb bones idees per tirar endavant, però no les duus a terme. 4. T’acabes rendint i abandones quelcom que ni has intentat i continues dins aquesta vida de merda. Els anys passen i el cicle es repeteix. Depriment, ho sé; però cert.

La festa arriba i com una al·legoria a la teva pròpia vida, trobem una imatge bestial del que tot just ara vinc d’explicar: 1. Surten de festa per desinhibir-se. 2. Beuen alcohol i es droguen a nivells extrems. 3. Van wasted [sota els efectes d’estupefaents], i es proliferen l’amor els uns als altres; ho peten màxim i es prometen l’amistat eterna, comparteixen desitjos i ànsies de canviar, experimenten aquesta falsa felicitat. Però, el matí arriba i amb ell la ressaca, que sempre t’acompanya. 4. Estan wasted [cansats], i tot allò que s’havien promès queda en l’oblit, memòria d’una nit confusa. Res varia, ells són els mateixos i les seves vides una merda. El cicle de la vida, el cicle de la festa. Ídem.

Direcció molt bona d’Iván Morales, amb una posada en escena senzilla però profundament estimulant: llums de colors, música a tot volum i moviments exagerats. Fàcilment podíem perdre el fil de la història i deixar-nos portar per la pura sensitivitat de l’obra, però aquesta no és la intenció del director. “Estigueu desperts!” -ens deia- “perquè el que expliquem no és poca conya.” L’Oriol Esquerda, la Sandra Pujol i el Xavier Teixidó es movien com posseïts no pas per despistar, sinó per remarcar que no pots apartar la mirada ni un segon; “escolta i comprèn bé això que t’estem dient.” Actuació intensa de tots tres, sensacional. Wasted és una obra espectacular, però aneu preparats perquè tanta sinceritat us destrossarà l’ànima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s